sábado, 2 de agosto de 2014

Llunyania

Por la sangre, los antepasados que vinieron de Europa, por escuchar a los abuelos que ya eran de acá pero cantaban canciones de otras tierras, quizás así pueda explicarme el gusto por las canciones en que se extraña la patria lejana, aunque no me haya movido en toda mi vida de la misma ciudad. Y está también, por supuesto, el saberse hecho para otra patria, que no es de este mundo. Por algo “Aquí estamos, pero de aquí no somos”.
 
En este caso les traigo dos canciones de una tierra y un idioma que no tienen que ver con mi origen, al menos hasta donde yo sé. Pero que les han salido tan bien a sus autores e intérpretes que bien las podemos sentir como propias.
 
A continuación, los títulos en negritas tienen los enlaces a los audios y debajo les dejo algunos versos. Las letras completas y torpemente traducidas las pongo en los comentarios.

Corrandes d’exili (Coplas del exilio)
Autores: Pere Quart / Lluís Llach
Intérprete: Sílvia Pérez Cruz

En ma terra del Vallès / En mi tierra del Vallés
tres turons fan una serra, / tres piedras hacen una sierra,
quatre pins un bosc espès, / cuatro pinos un bosque espeso,
cinc quarteres massa terra. / cinco cuarteras demasiada tierra.
«Com el Vallés no hi ha res.» / "Como el Vallés no hay nada."
(…)

Mercè (Merced)
Autor: María del Mar Bonet
Intérpretes: Sílvia Pérez Cruz y Raül Fernández Miró

Mercè, / Merced,
lluny d'aquells terrats / lejos de aquellos tejados
on els gorrions s'estimen i canten, / donde los gorriones se aman y cantan,
i les monges estenen / y las monjas tienden
els pecats del món i la roba blanca. / los pecados del mundo y la ropa blanca.
(…)

2 comentarios:

  1. Corrandes d’exili
    (Pere Quart / Lluís Llach)

    Una nit de lluna plena / Una noche de luna llena
    tramuntàrem la carena, / ¿traspondremos? la cresta,
    lentament, sense dir res... / lentamente, sin decir nada ...
    Si la lluna feia el ple / Si la luna hacía el pleno
    també el féu la nostra pena. / también hizo nuestra pena.

    L'estimada m'acompanya / La amada me acompaña
    de pell bruna i aire greu / de piel morena y aire grave
    (com una Mare de Déu / (como una Virgen
    que han trobat a la muntanya). / que han encontrado en la montaña).

    Perquè ens perdoni la guerra, / Porque nos perdone la guerra,
    que l'ensagna, que l'esguerra. / que lo ensangrienta, que lo estropea.
    Abans de passar la ratlla, / Antes de pasar la raya,
    m'ajec i beso la terra / ¿me agacho? y beso la tierra
    i l'acarona amb l'espatlla. / y la mimo con el hombro.

    A Catalunya deixí / En Cataluña dejé
    el dia de ma partida / el día de mi partida
    mitja vida condormida; / media vida adormecida;
    l'altra meitat vingué amb mi / la otra mitad vino conmigo
    per no deixar-me sense vida. / para no dejarme sin vida.

    Avui en terres de França / Hoy en tierras de Francia
    i demà més lluny potser, / y mañana más lejos mejor,
    no em moriré d'enyorança / no me moriré de añoranza
    ans d'enyorança viuré. / sino que de añoranza viviré.

    En ma terra del Vallès / En mi tierra del Vallés
    tres turons fan una serra, / tres piedras hacen una sierra,
    quatre pins un bosc espès, / cuatro pinos un bosque espeso,
    cinc quarteres massa terra. / cinco cuarteras demasiada tierra.
    «Com el Vallés no hi ha res.» / «Como el Vallés no hay nada."

    Que els pins cenyeixin la cala, / Que los pinos ciñan la cala,
    l'ermita dalt del pujol; / la ermita arriba de la colina;
    i a la plana un tenderol / y en la llanura un toldillo
    que batega com una ala. / que late como un ala.

    Una recança infinita, / Una pesadumbre infinita,
    una esperança desfeta, / una esperanza desecha,
    i una pàtria tan petita / y una patria tan pequeña
    que la somio completa. / que la sueño completa.

    ResponderBorrar
  2. Mercè
    (María del Mar Bonet)

    Mercè, / Merced,
    Palma n'és llunyana / Palma está lejana
    sóc lluny dels carrers / estoy lejos de las calles
    lluny dels ametllers / lejos de los almendros
    i d'aquells carrers que clou la murada. / y de aquellas calles que cierra la muralla.

    Mercè, / Merced,
    lluny del teu esguard / lejos de tu mirada
    i del vent tranquil / y del viento tranquilo
    de la casa clara. / de la casa clara.

    Mercè, / Merced,
    lluny d'aquells terrats / lejos de aquellos tejados
    on els gorrions s'estimen i canten, / donde los gorriones se aman y cantan,
    i les monges estenen / y las monjas tienden
    els pecats del món i la roba blanca. / los pecados del mundo y la ropa blanca.

    I un frare balla / Y un fraile baila
    arran de teulada / sobre el tejado
    esperant prendre el vol / esperando tomar vuelo
    cap al cel tan blau / hacia el cielo tan azul
    faldilles enlaire. / faldas en el aire.

    Mercè, / Merced,
    taronges i flors damunt de la taula, / naranjas y flores encima de la mesa,
    les gavines t'acompanyin / las gaviotas te acompañen
    el lent caminar cap a l'hora baixa. / el lento caminar hacia el atardecer.

    Sempre tornaré / Siempre volveré
    a la nostra platja / a nuestra playa
    les ones no em deixen, mu mare, / las olas no me dejan, madre,
    allunyar-me'n massa. / alejarme demasiado.

    ResponderBorrar